Cinc errors tipogràfics freqüents

1. El punt volat (·) de la ela geminada és, com el nom indica, volat.

És a dir, no és un punt com el que tanca les frases, sinó que és un punt una mica aixecat. Es fa amb les tecles següents:  tecla de majúscules + tecla del número 3. Vegeu la diferència entre col·legi, col·laborar i *col.legi i *col.laborar.

2. Els punts suspensius (…) només són tres i no es fan servir alhora amb l’abreviatura etc.

Incorrecte: *Per anar a la platja portaven sandàlies, tovalloles, crema solar, etc…

Incorrecte: *Per anar a la platja portaven sandàlies, tovalloles, crema solar, …

Correcte:  Per anar a la platja portaven sandàlies, tovalloles, crema solar, etc.

Correcte:  Per anar a la platja portaven sandàlies, tovalloles, crema solar…

3. Els incisos van entre guions llargs (—), no entre guionets (-).

Hi ha tres tipus de guions. No és el mateix un guionet (-), un guió mitjà (–) i un guió llarg (—) ni són intercanviables.

El guionet (-) és el més curt de tots i es fa prement la tecla de guió. S’utilitza en la partició de mots a final de ratlla, en determinats mots compostos (xiu-xiu, cama-sec, pit-roig) i també entre el verb i el pronom feble que el segueix (aneu-hi), entre d’altres usos.

El guió llarg o guió (—) es fa amb les tecles Ctrol +Alt + signe menys del teclat numèric. S’utilitza per marcar els incisos i també les diverses intervencions en un diàleg.

Incorrecte: * S’arribarà a un acord -és el que ens han dit- que afavorirà totes les parts.

Correcte: S’ha arribat a un acord —és el que ens han dit— que afavorirà totes les parts.

Incorrecte: *    -No m’ho mereixo -replicà la Maria.

Correcte:        —No m’ho mereixo —replicà la Maria.

En el segon exemple, en què l’incís queda al final de l’oració, s’omet el guió de tancament davant del punt, tant si és seguit com final.

El guió mitjà o signe menys (­–) es fa amb la tecla Ctrol + el signe menys del teclat numèric. Serveix per indicar la resta i també les xifres negatives.

100 – 20 = 80

La temperatura és de –8°C

5. La jerarquia de les cometes és « “ ‘   ’  ” ».  

En català, hi ha tres tipus de cometes: «…», “…” i ‘…’ . Les primeres s’anomenen llatines o baixes [«…»], són tradicionals en tipografia i són les que hauríem d’utilitzar de manera prioritària. Les segones són les cometes angleses o altes [“ ”], que s’utilitzen habitualment, sobretot si tenim en compte el factor pràctic en el teclat dels ordinadors. Les cometes simples o senzilles tenen una funció més específica que les anteriors, i no poden substituir les cometes angleses ni les llatines.

Només quan hi ha unes cometes dins d’unes altres s’ha de recórrer obligatòriament als tres tipus, seguint l’ordre «… “… ‘…’ …” …». Les cometes baixes o llatines s’han d’utilitzar com a cometes principals. Com a segon nivell hi posarem les cometes altes o angleses; i si hi ha un tercer nivell, les cometes senzilles.

 

Per saber-ne més:

 Criteris de la Universitat de Barcelona. Qüestions gràfiques, d’esil i convencions [en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona. <http://www.ub.edu/criteris-cub/criteri.php?id=1166#1166 >.

 Els signes de puntuació [en línia]. Bellaterra; Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya, 1994. <http://www.upc.edu/slt/signes>

Mestres, Josep Maria et al. Manual d’estil. La redacció i l’edició de textos. 4a ed. Vic: Eumo Editorial; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Associació de Mestres Rosa Sensat, 2009.

Pujol, Josep Maria; Sola, Joan. Ortotipografia. Manual de l’autor, l’autoeditor i el dissenyador gràfic. 3a ed. rev. Barcelona: Columna, 2000.

Anuncis
Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari